Materials de treball:

Programa i invitació (invitacio_prof_lamar1.doc)

Sessió 1 (la-mar_sessio1_b.doc)

Sessió 2 (la-mar_sessio2_c.doc)

Comments

Comments

Comments

La mar de solucions! 

Curs de resolució de conflictes i aprenentatge emocional 

Sessions. 4, 11 i 25 de novembre de 2,30h. a 4,30h. 

Iniciació 

1.     Els sentiments i els conflictes.

2.     Ingredients del conflicte.

• Ètica i valors.
• Drets i responsabilitats
• La pressió del grup      
• Els conflictes de parella 

3.     Maneres de respondre als conflictes:

• Maneres de respondre als conflictes: competir, col·laborar,comprometre’s, evitar i acomodar-s’hi.
• Història del conflicte. Antecedents. Diversitat de solucions. 
• Posicions, interessos i necessitats. Elements subaquàtics delsconflictes

4.     La violència:     

• Atractiu de la violència (estètica i poder)
• Distorsió de la realitat dels violents
• El grup d’espectadors
• El bullying.

5.     La masculinitat.

• La masculinitat tòxica 
• El bullying homofòbic 

6.     Cultura de Pau.

• Ecologia emocional. La contaminació de la violència
• Paradigmes de pau.

Aprofundiment: La mediació de conflictes 

Comments

Ací va l'enllaç amb la pàgina on podeu veure el programa i també les presentacions que ens feren l'IES d'Abastos, l'IES d'Albal, l'IES Pere d'Esplugues de Castelló de la Ribera i l'IES Malilla.

La conferència de Mari Carmen Boqué titulada"Cultura de mediació: Feeling abans que bullying", acompanyada d'un caragol i una planteta, us la contarem un altre dia.

VI JORNADAS DE EQUIPOS DE MEDIACIÓN ESCOLAR IES Benlliure 6 de julio de 2009 9 a 9:30 Acreditación. Preparación de los paneles de la exposición 9:30 Presentación del VI Encuentro. 9:40 Mesa 1 de experiencias: Dos anys d'experiències. Cecília Saez i Mila Salort. IES Albal. Experiències audiovisuals al voltant de la mediació. Rosa Clement ( IES el Saler), Francesc Calatayud, Rafa Fornás ( IES Malilla)  La mediación: una experiencia de toda la comunidad educativa. Carlos Caurín, Eva Lanchazo y Noelia Marco IES Riba-Roja:   10:45-11:15 Descanso. Exposición de materiales y recursos. 11:15 Mesa 2 de experiencias: Formació d'alumnes ajudants:Identificació i expressió creativa d'emocions. Emili Gascó Ibañez, Carmen García Pla,Esperanza garcía Morales IES Vicent Gandía (Villanueva de Castelló) Formación del alumnado ayudante. Teresa Savall y Pedro González.  IES Abastos: Aprender a convivir: competencia básica principal. Alicia Sabater. Consol Tudela. IES Pere d’Esplugues: 12-12:15 Descanso. Exposición de materiales y recursos. 12:15 Conferencia: Cultura de la mediación y cambio social. Mª Carmen Boqué. 14:15 Evaluación y clausura de las VI Jornadas. Foto. 14:30 Comida (en el bar del instituto para los que quieran quedarse) Documents: Maria Carme Boqué Torremorell: Fonaments per a una educació de futur: Viure i conviure en pau. Maria Carme Boqué Torremorell: La comunidad educativa y la red de mediación en el centro. Maria Carme Boqué Torremorell: Presentació: "Cultura de mediació i canvi social: Feeling abans que bullying". Fotografía del grup

Comments

Comments

Hem descobert aquest bloc i te'l volem ensenyar: 

Amoraescena és el grup de teatre de l'IES Federica Montseny, creat el curs 2005-06. Plantegem el teatre com una eina pedagògica per treballar el món de cos, de les emocions i dels valors.
Les nostres propostes han estat:
Amoraescena (05-06)
Unes altres Julietes, al voltant de Romeo i Julieta (06-07),
El Llibre de les Bèsties-Escàndol al Ramon Llull (07-08),
Antígona (o8-09)

Comments

El meu alumnat de 3r C ha vist la pel·lícula Cobardes i ha llegit la novel·la La mosca, de Gemma Pasqual.

En aquest article podreu llegir els seus relats; en uns casos s'han posat en el lloc de la persona assetjada i en uns altres, i amb prou d'esforç, han intentat posar-se en la pell de la persona que assetja.

Comments

Setembre 08

·         Planificació del curs 08-09.

Octubre 08

·         Creació dels Equips d’acció: Música al pati, Bústia de la convivència, la Xarxa (bloc Els punys no parlen), Decoració de l’institut (Mural de Mediació al Món, Cartell de Mediació...), Disseny (logotip i eslògan de l’equip) i Jornada de presentació de l’equip.

·         Repartiment de carpetes a l’equip de mediació per a guardar el material i les bones idees.

·         Pluja d’idees per a la Jornada de presentació de l’equip al centre.

·         Formació. Pràctica d’una situació fictícia de mediació (El xicot de Ruth).

Novembre 08

·         Decoració de l’institut per a la Jornada de presentació de la mediació al centre: l’estenedor del diàleg, la bústia de la convivència, la retolació emocionals de l’institut, la pluja de cartells...

·         14 de novembre. Jornada de presentació de l’equip de mediació al Villena. Representació de l’obra: El Friki i la Xunga.

Desembre 08.

·         Preparació per a l’Encontre d’Equips de Mediació al Benlliure. Assaig de l’obra de teatre Els tres porquets. Preparació dels decorats.

·         18 de desembre. Encontre d’Equips de Mediació al Benlliure. Representació de l’obra: Els tres porquets.

Gener 09

·         Formació. Comentari de l’obra Els tres porquets. Les conductes passives, agressives i assertives.

Febrer 09.

·         30 de febrer. Dia de la Pau. Manifest de l’alumnat contra la violència al poble palestí a Gaza. Representació de l’obra Els tres porquets.

·         Formació: Els tres porquets. Sentiments i emocions abans, durant i després de les conductes agressives, assertives i passives.

·         Formació: Els tres porquets. Conductes no verbals en l’agressivitat, la passivitat i l’assertivitat.

Març 09.

·         Formació: La Fundació “Cultura de Paz”. Comentari de l’entrevista a Mayor Zaragoza.

·         Formació: Els paradigmes de pau al món.

·         Visita de Federico Mayor Zaragoza a l’IES Malilla en la jornada “Enganxa’t a la convivència”.

Abril 09.

·         Formació: Els tres porquets. Tipus de pensaments (alternatiu, conseqüencial...).  L’expressió assertiva de les emocions i dels desitjos.

Maig 09.

·         Visita d’un grup de professors de Nicaragua.

·         Formació: Els tres porquets. Elements materials i immaterials dels conflictes. Preguntes elitives. Estratègies per a la mediació (empatia, aclariment de malentesos, projecció en el futur, humanització de l’altra persona...). Història, dimensió i intensitat del conflicte. La violència estructural i cultural.

·         Pràctica d’una mediació a tres bandes (entre els tres germans).

Juny 09.

·         Avaluació del curs.

·         Propostes per al curs que ve.

Comments

Per començar férem memòria d’alguns conceptes treballats al llarg del curs. Recordàrem les conductes i comportaments típics d’assertivitat, passivitat i agressivitat.

Parlàrem de la nostra famosa obra de teatre «Els tres porquets» i continuàrem descobrint els sentiments, les emocions i els desitjos dels nostres personatges: Agressiu, Passiu i Assertiu.

Prenent com a base que els conflictes són com un iceberg, on hi ha una part visible (els elements materials) i una altra part per sota (els elements immaterials), treballàrem en grup els objectius materials i emocionals dels personatges. Després férem una posada en comú en la qual cada grup donà la seua valoració i entre tots perfilàrem els elements immaterials del conflicte dels porquets i el llop.

Després es féu un simulacre de mediació entre els germans porquets: Agressiu, Passiu i Assertiu. Tres mediadors/res assoliren els papers dels tres porquets; i altres dos actuaren de mediadors. La resta del grup férem d’observadors.
Pilar

Comments

Comments

Comments

Reunió de l’equip de mediació (11 de març 2009)

Després de veure una entrevista de Federico Mayor Zaragoza penjada al bloc, vàrem estar comentant-lo i preparant qüestions per a la visita d’aquest a l’IES Malilla. 

 Comentaris i propostes a partir de l’entrevista  

  Davant de nosaltres, al món que ens envolta es gasten 3000 milions de dòlars al dia en armes, al mateix temps que moren de fam 60.000 persones. Podem callar? Potser ha arribat l’hora de posar-nos “EN PEU DE PAU”. Què significa estar en peu de pau? Podem nosaltres canviar la realitat?  

 Hi ha molts impossibles d’avui que són possibles demà. Les persones ens diferenciem dels animals o les màquines perquè SOM CAPAÇOS D’INVENTAR ALLÒ INESPERAT. Hi ha persones  que pensen que el que poden fer és tan poc que no val la pena fer res. Siguem realistes!, no tirem “pedres fora”!, creem al nostre voltant situacions de pau i barreres contra la violència! Pensem, parlem i preguntem-nos junts què podem fer nosaltres ara, al nostre institut, per promoure una CULTURA DE PAU. Tots i totes, cadascun de nosaltres decidim si volem ser “ambaixadors de la cultura de pau”. 

 La societat masclista, dirigida pels homes, ha primat el múscul sobre les paraules, la força sobre la intel·ligència. Les dones fan passos en la història i van canviant la societat cap un món on la conversació tinga més espai que la renya, on la negociació tinga més valor que la força física, on la capacitat per inventar unes relacions millors per a tots siga més buscada que la capacitat de dominar un altre.

Comments

El 17 de febrer de 2009 dos submarins –un britànic i l’altre francès- van xocar en l’oceà Atlàntic amb setze míssils i quaranta-huit caps nuclears en els budells de cadascun d’ells. Aquestos grans i cars animalets se suposa que protegien els seus conciutadans dels “enemics”, però si hagueren col·lidit més a prop de la costa, podrien haver provocat una catàstrofe.

Hui, 31 de març de 2009, sentint Federico Mayor Zaragoza a l’IES Malilla, he recordat aquesta notícia. Ell ens contava una anècdota. En una reunió mundial d’alts dignataris, un dirigent, de no recorde quin país, comentava amb orgull –com qui ensenya el joguet que li han regalat els reis- que s’acabava de gastar una xifra de dòlars que no cabria en aquest rengló en un submarí invisible, és a dir, indetectable per als radars enemics. La resposta de Putin va ser –amb la mateixa fatxenderia infantil masculina de qui presumeix per pixar més lluny- que el submarí ja no era invisible.

Cada dia moren de fam 35.000 xiquets i els estats es gasten 3.000 milions de dòlars en armes. De quins enemics ens protegeixen aquestos costosos armaments? Hi ha armes perquè hi ha guerres o hi ha guerres perquè no parem de construir armes? Mayor Zaragoza ens recordava també una frase que solia traduir-se a les classes de llatí: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau, prepara la guerra). Aquesta màxima que per als romans era signe i senyal de les seues actuacions, sembla que actualment és també mantinguda per gran part dels estats, com si disset segles de diferència no foren res. Vol dir això que no ha canviat cap cosa? Mayor Zaragoza en fa una anàlisi molt encertada:

Un aspecte que no s'ha modificat és que estem encara en una societat molt masculina i Mayor afirma que no hi haurà pau si no participen en la presa de decisions una part ben important de dones i si els hòmens no abandonen la violència per a resoldre els seus conflictes.

En segon lloc, hi ha una enorme barbaritat que han comés la major part dels països, i és que els estats han cedit els seus recursos i la seua capacitat política a les empreses privades i han accedit a canviar la justícia social, la cura dels recursos i de les persones, per les lleis del mercat. Això ha portat tant a la deslocalització dels productes cap al sud i cap a l’est com a la fuga de talents cap a l’oest. Són flagrants els abusos que cometen les grans multinacionals guanyant milions de dòlars en països on la major part de la població viu per sota del nivell de pobresa, i tot al marge del respecte al medi ambient.

Les condicions de vida ínfimes en aquestos països, molts d’ells víctimes de la colonització i explotació dels seus recursos, han originat les migracions, suïcides en molts casos, per a intentar traspassar la frontera de l’abundància. Ací, a l’estat espanyol, hem oblidat molt prompte que la frontera de l’abundància se situava als anys 60 als Pirineus, i no a l’estret de Gibraltar, com a l’actualitat.

Entre les coses positives que Mayor Zaragoza destaca, hi ha els avanços en la comunicació que s’han estat produint en aquest principi de mil·lenni. A l’actualitat podem adquirir una consciència global, un coneixement de la terra i de la situació de tots els pobles del món que ens permet conèixer la realitat i canviar-la. La democràcia -poder votar- és un avanç; però si només votem, només ens estem deixant contar, no necessàriament aconseguint que ens tinguen en compte. Perquè això suposa que ens escolten de veritat, i que nosaltres parlem i ens fem sentir per a resoldre els problemes del món.

Viure és compartir, deia Mayor, donar el nostre temps i la nostra experiència. I tenim vides riquíssimes que són un tresor propi perquè cada ésser té i aporta una experiència fantàstica. I si l’educació és l’art de dirigir la pròpia vida, ens hem de recordar que, malgrat les poderoses instàncies mediàtiques, polítiques, econòmiques, religioses... que ens volen uniformitzar, som els protagonistes de les nostres vides perquè tenim la capacitat d’actuar en virtut de la pròpia reflexió. Hem estat súbdits durant segles; hem arribat fins i tot a trobar normal donar la vida per servir poderosos i cruels amos. Però el nostre objectiu ara no és continuar vivint i mantenint una economia de guerra, sinó una economia de desenvolupament global, que evite la violència, les migracions de les persones, la destrucció del planeta...

Actualment estem patint una forta crisi, perquè estava clar que el sistema no es podia mantenir a costa de les persones. I crisi pot significar oportunitat. Hui més que mai disposem de coneixements científics suficients per a garantir la nutrició, la salut, el desenvolupament sostenible del planeta... Tenim els sabers, però ens falta la saviesa per a utilitzar-los. Deia Mayor que mai havia vist tanta saviesa com en les dones africanes que cada dia inventaven com arribar de l’alba a la nit sense morir de fam i de set.

Realment el passat ja està escrit; podem, en tot cas, escriure’l millor, però no canviar-lo. Però el futur és nostre i tenim ara els mitjans i la capacitat de contribuir a canviar una economia de guerra per una cultura de pau. I no podem deixar que passe ni un dia més!

Gràcies, companys de Malilla, per un matí tan estimulant!

Comments

ENGANTXA'T, és una campanya de sensibilització sobre la convivència en la zona de Malilla, impulsada des de l'Institut del propi barri. Aquest any se celebra la quarta edició de la campanya i  estos són alguns dels  trets que defineixen la iniciativa:   

• És i vol ser una iniciativa de molts, no sols dels agents educatius formals, dels mestres i professorat; per això participen en l'organització un ample ventall de grups i entitats (mestres, alumnes, famílies, associació de veïns, societat musical, agents socioeducatius, entitats no governamentals implicades en tasques educatives al centre, la biblioteca del barri, entitats esportives i el CEFIRE de València).                                               
• Té un clar objectiu de visibilitzar que allò més comú i habitual als centres educatius públics és la convivència adequada entre tots els membres de la comunitat educativa, i no els continus senyals d'alarma que van apareixent en els mitjans de comunicació generalistes, tot i que trobem dificultats i entrebancs en el treball diari, els quals anem afrontant des de la reflexió i la participació dels diferents agents implicats.      
• Pretén obrir el centre educatiu a un ventall molt ample d'activitats educatives, culturals i esportives en horaris escolars i extraescolars.

Aquest any, el CEFIRE ha volgut fer un pas més amb dues noves iniciatives: per una banda, organitzar unes Jornades sobre bones pràctiques educatives en convivència que tindran lloc en la Universitat, en la qual participaran centres de distints llocs de l'estat espanyol i que seran clausurades per D. Federico Mayor i, per altra, convocar una Trobada d'alumnes i professorat implicat en equips de mediació.

OBJECTIU DE LA TROBADA

L'objectiu d'aquesta trobada és que l'alumnat que participa en mediació escolar en els Instituts de la Província puga tindre un encontre amb una persona de la rellevància a nivell internacional de D. Federico Mayor Zaragoza, Ex Director General de la UNESCO. A més, volem que ells i elles se senten protagonistes de la trobada, i que tinguen una participació activa, que puguen aportar inquietuds, reflexions i opinions. A tal efecte, hem pensat que més que una conferència per part del convidat, siguen els alumnes els que plantegen preguntes, que ells hauran treballat, previament, al seu centre.            

CONTINGUT

Com que aquest any celebrem el 60 aniversari de la Declaració Universal del Drets Humans, pensem que aquest document, que aspira a ser una proposta d'ètica universal en un món globalitzat, podria ser treballat amb l'alumnat  en cada centre.

Comments

Comments

Sucede que andamos distraídos, ocupados en exceso en cosas urgentes y secundarias, y preocupados por noticias que, con frecuencia progresiva, proporcionan una visión incompleta y altisonante, cuando no sesgada, de la realidad.  El resultado neto es que somos receptores, espectadores pasivos, resignados a ver “qué pasa”, “qué hacen”...  Ante la confusión conceptual actual, en un mundo que sufre las consecuencias de que se hayan sustituido los valores universales por las leyes de mercado y en el que las asimetrías de todo orden no cesan de incrementarse, es apremiante que, pacíficamente, se produzca un gran clamor popular que, por su extensión y firmeza, logre corregir las tendencias presentes que representan unos horizontes tan sombríos para las generaciones futuras, nuestro compromiso supremo.

Federico Mayor Zaragoza

"Delito de silencio"

Fundación Cultura de Paz

Entrevistes A Mayor Zaragoza: ATTAC Murcia       Alter Economia

El nostre equip de mediació està preparant-se per a la visita de Federico Mayor Zaragoza a l'institut de Malilla.

Ací hi ha el programa Enganxa't: /blogs4/elspunysnoparlen/files/enganxat_09.ppt

Comments

Les actituds agressives, passives i assertives van acompanyades de sentiments i emocions durant, abans i després d’actuar d’aquesta manera.

Per exemple, el comportament passiu pot portar a sentir-se ferit, ansiós i potser enfadat després. Els altres, quan ens comportem així, poden sentir–se culpables, superiors, sentir pena, irritació, disgust... Pensem per exemple en com se sent la mare davant de Passiu: ella es preocupa, creu que al seu fill no li anirà bé si es comporta d’aquesta manera tan dependent. I per la seua banda, Agressiu no respecta el germà i quasi que el menysprea per la falta de decisió.

En les conductes agressives, les persones es podem sentir superiors i despectives i, en alguns casos, culpables després. Els altres poden sentir-se ferits, humiliats i tindre ganes de venjar-se.

En la conducta assertiva, els sentiments són de respecte en el moment d’actuar així i després; tot i que podem estar un poc temorosos de la resposta que la nostra assertivitat pot provocar en l’altra persona. Però com que som sincers i ens valorem i també respectem l’altre, en general els altres sentiran respecte i valoració per nosaltres quan ens comportem així.

Els tres estils personals també van acompanyats de conductes no verbals. Les conductes passives usen un to de veu baix i blanet, retrocedeixen quals se’ls fa una observació assertiva, es retorcen les mans, es cobreixen la boca amb la mà, el contacte ocular és evasiu, s’aferren a una altra persona, els muscles apareixen encongits i encorbats, els gestos són nerviosos i distrauen a l’oient...

Les conductes no verbals agressives poden ser: veu estrident, sarcàstica, condemnatòria, contacte ocular dominant, gestos paternalistes, acusatoris (per exemple assenyalant amb el dit)...

Les conductes assertives usen un to de veu apropiat a la situació, el contacte ocular és ferm, la parla fluïda, l’expressió clara, sense vacil·lacions... Les respostes són més ràpides, repliquen durant més temps, evidencien un afecte més pregon, accepten menys el que se’ls demana, mantenen una postura corporal relaxada, una expressió facial més variada, el cap es manté alt i orientat cap a l’interlocutor...

(Resum de la reunió de l'equip de mediació del dia 18 de febrer de 09)

Activitats sobre l'obra de teatre Els tres porquets:

    en valencià

    en castellà

Comments

 Què és ser assertiu, passiu i agressiu 

Una persona que es comporta de manera assertiva diu el que pensa sense imposar la seua opinió perquè estima la pau i en general intenta ser justa i equilibrada. La seua manera d’actuar pot ser confosa amb la d’una persona egoista i es pot arriscar a la crítica o a perdre una amistat per “excés” de sinceritat. És difícil ser assertiu amb persones estimades. Tampoc no és fàcil dir veritats perquè de vegades poden caure malament. En general, en la nostra societat no es valora molt l’assertivitat, entre d’altres raons perquè a algunes persones no els agrada massa que els facen crítiques, encara que aquestes siguen constructives.

Una persona que es comporta de manera passiva té un perfil molt divers. Pot ser una persona manipulable, poregosa, còmoda... De vegades es pot fer la víctima responsabilitzant els altres del que li passa, però sense passar a l’acció per a intentar resoldre els seus conflictes. És una persona que sacrifica les seues pròpies opinions, no les diu perquè té por a les conseqüències, tem que el grup no l’accepte o simplement no posseeix les habilitats personals suficients per a dir el que sent, pensa o desitja. També pot tindre l’autoestima baixa i pensar que els drets dels altres són més importants que els seus. De vegades la passivitat pot ser una màscara per a manipular, per a criticar per darrere el que no ens atrevim a dir a la cara. I hi ha també un tipus d’actuació passiva que és violenta: quan consentim una injustícia sense fer res o quan no actuem i sobrecarreguen una altra persona amb feina que ens correspon. Una persona passiva sovint acumula ràbia i odi.

Una persona que es comporta agressivament pot ser una líder dictatorial, que no pregunta als altres, sinó que mana. Sovint crea por i amenaça. La conducta agressiva genera més agressivitat. L’agressivitat està valorada socialment i sovint s’associa a tindre una personalitat forta, decidida i de lluita. En els esports, un joc agressiu és també una manera enèrgica d’actuar.

Generalment, tot i que les persones podem tindre una manera predominant d’actuar, solem actuar de manera agressiva, passiva o assertiva depenent dels contextos i del nostre humor. Hi ha espais o grups que faciliten la comunicació assertiva perquè són molt respectuosos amb la diversitat i amb la diferència, i n’hi ha d’altres on és preferible callar perquè ens podem arriscar a una crítica severa. Tots estem d’acord que els espais de diversitat farien que les persones se sentiren millor i pogueren ser assertives. A un espai còmode i respectuós podríem anomenar-lo espai assertiu o espai democràtic.

 Com ens sentim durant i després de les conductes 

Quan ens comportem de manera agressiva ens sentim poderosos, però també podem sentir-nos desesperats i fora de control. Després podem sentir-nos culpables per haver perdut el control, o frustrats si no hem aconseguit el que volíem.

Quan actuem de manera passiva podem sentir indiferència si el nostre objectiu és escaquejar-nos per comoditat; podem també sentir por a parlar o inseguretat. Després podem sentir ràbia cap a nosaltres, per no haver-nos atrevit a parlar, o ira cap a l’altra persona, perquè ens sentim humiliats i ofesos.

Quan actuem de manera assertiva ens sentim un poc malament perquè generalment tenim por de ferir o de les conseqüències de les nostres paraules en l’altre. Després ens sentim satisfets d’haver estat sincers.

Hi ha contextos on és complicat ser assertiu, per exemple en una classe i amb un professor autoritari que no vol negociar. També pot ser complicar amb la família, amb els pares, quan aquestos no s’avenen a negociar i imposen la seua autoritat. Tanmateix, convé que ens plantegem fins a quin punt estem en condicions d’exigir un tractament democràtic quan nosaltres podem estar exercint una violència passiva (no responsabilitzant-nos per exemple de les nostres tasques quotidianes).

Tots considerem interessant i necessari que s’instaure la cultura de la mediació també entre el professorat i l’alumnat. Tanmateix, de vegades l’alumnat fa més cas d’un professor autoritari que d’un democràtic. La reflexió d’aquestes maneres d’actuar és interessant i ens acostaria al funcionament democràtic del nostre entorn.

(Discussió de l'equip de mediació: 4 de febrer de 09)

Comments