Avegades començe a fer bromes als meus amics i no me na doni conta de si el puc fer mal. Un dia estàvem tots en el salo dáctes i un grup de persones estaven dant una conferencia i tenia a un amic davant meu i vaig començar a posar-li els peus abaix de la seua cadira i me va dir que els llevarà que li molestaven jo no li vaig fer cas i vaig començar a tocar-li el pel em deia que li estaba molestant que se anava a xivar si no parava però jo seguia molestant-lo. Desprès d’una estona sens va xivar i sen va armar la de dios tubieron que parar la xarrada i me vaig anar fora del salon dactes i una professora sen va quedar ami parlant de lo que abia pasan jo le vaig contar tot i men va castigar ara me arrepanteix molt perque san enterant els meus pares i no mendeixes salir por no aver parat quan me lo va dir.

- Tú , perqué mires mal a tots els meus amics?
-Jo no us mire mal asoles es que estic fart de que m´hameneceu .
- Ames! ara ens dius que perque...

Tots li vam agafar i li vam començar a escopir , a pegar-li , a tirar-lo al sol...fins que un xic de 1º de batxillerat va escoltar soroll i va obrir la porta del bany i tots varem eixir corrent. Ell com sempre no va dir res a ningú com totos els dies , gracies a que li vam dir fa molt de temps que si ens enteravem de que algú ho sabia que un dia pel carrer l´anavem a pegar i que serí la última pallissa...

Continuara...

• Empar era una xica amb molts amics i amigues, es sentia molt protegida per ells, es sentia que podia fer el que li donava la gana.
Un dia una xica va arribar a l’institut, era una xica que vestia diferent que els demés i, per a la mala sort d’aquella xica li va tocar anar a la classe de Empar i tots els amics. Es començaren a ficar amb ella i Empar es sentia forta, dia rere dia al insultar a Thais, la xica nova Empar es sentia millor, es sentia forta i que ella manava, però Thais un dia li va contestar als insults i ella es va tomar això com una revelació, com una falta de respecte, llavors quan va veure-la tota sola pel carrer va dir-li als seus amics que anaren tots a perseguir a Thais, que ja li tenia ganes.
Quan Thais va passar davant d’ells van començar a seguir-la i quan la van agafar dos dels amics de Empar la van subjectar i ella començà a pegar-li una pallissa, es sentia poderosa així que li va donar molt fort, de sobte Thais es va desplomar i Empar i els seus amics van eixir fugint
Poc després van ser expulsats tots del institut i denunciats per Thais.

Aquesta es la 2ª part del text: Thais

besets =3

Hi habia una vegada un chiquet molt gross al qui jo li pegaba perque era molt ridicul, i sempre feia tots els deures a clase era molt llest i a mi em donava rabia perqué, era un ninet molt lletg, aleshores jo le vaig amenaçar digenli o me deixes el teus deures o et jure qe te done una bofetada que no et reconeix ni t’hon pare,i aleshores com a mi me suspenien totes i a ell ningunes,tots el dies me deixava els deures,el dia de examen ell feia el ejercici i amagant-lo m’ha donava a mi,i aleshores jo aprobaba i ell suspenia i ja no l’amenaçava mes.

M’agradava ser el mes popular de la classe pegant-li pallisses als demés i fumant porros amb els amics. Però a la classe hi havia un cabró que li tenia mania i quan saliem de classe li perseguíem fins a sa casa per a pegarl•li i quan li pegava me sentia guay i desprès m’anava a fumar porros. I així tots els dies. Tota la classe sempre es reia de quan li pegava i m’agradava i li pegava mes.

"Pufff… hem sent el mitjor en tota la clase, acabe de pegar-li al mes tonto i friki de la clase. Esque es tonto, la ropa qui porta, com parla… hem dona fastic, no puc ni vore’l.
Le pegat cada bofetá que li ha sangrat el nas i tot, te la cara plena de moratons jajaja i sobretot, Claudia, la xica que m’agrada a vingut fins ami i m’ha dit que li agradan els xics així, forts, valents i que no tenen por perque així cuand ella tinga parella li defenderá sempre… Está clar que aixo que hem va dir, va ser una indirecta, també está per mi. Ara mateix estic orgullós, tota la classe diu que soc un crack. Espere que no diga rés perque si no li vaig a pegar més que nunca, per tonto friki i xibato aunque no crec que tinga collons pera dir-li… més li val…"

Els púnts en comú entre la moca i cobards és el assetjament que pateixen per part dels assetjadors .Els assetjats son persones maltractades , que no ho diuen a ningú ni o denuncien .Per als agressors aixó és important per què així poden maltractar a les segues victimes sense ningú problema. Ja que les persones maltractades tenen por a dir-ho , vergonya , o simplement per masculinitat .
Tmabé no ho denuncien per por a que s´entere la gent i ho vaja contant i els assetjadors els maltracten mes...Pensen que si ho diuen son “ xivatos “ , però aixó no és així , per què si una persona esta pasant maltractes de altres persones no té per què aguantar-ho , per què si li ocorreguera a ells o pasarien molt mal.
Per a evitar l´assetjament el que hi ha que fer és , quan nosaltres vem una situacció de violéncia ; intentar pararla i no ficar mes bulla , per què aixó el únic que fa és alterar més als que tenen el assetjament., hi ha que tranquilitzar-los e intentar que no aplegen als colps.

M´ha agradat el llibre encara que la película mes...!

un beseet!:)

La història que vaig a contar tracta sobre un xiquet, que es deia, Enric o Quique.
Aquest xiquet anava a un col•legi que estava al costat de la platja. Aquest xic, que tenia 14 anys ja anava a l’institut, però els seus amics havien repetit i l’havia tocat con uns xics majors de 16 anys, i, eren els “xungos” de l’institut.
Quan va començar el curs,Quique, sempre estava sentat al costat de la professora i sacava molt bones notes, però a mitat de curs mes o menys els xungos li varen començar a dir: pilota,marginat!!! i Quique es va començar a posar al costat de la finestra. Però a pesar d’aquest els xungos li seguien dient de tot, tota classe d’insults, li pegaven tortes i li posaven paperets en la roba que deien: soc un pilota...i Quique ho passava molt mal.
Un dia els xics xungos de la seua classe van perseguir a Quique fins al bany i li van obligar a pegar-li una xuclà a un porro. Quique (que tenia asma) quasi es va afogar i els xics varen eixir del bany com si res, mentre Quique estava tirat sols en el bany.
Les amenaces , els insults i de més varen segur fins que va arribar la 3ª avaluació.
Al principi d’aquesta avaluació, els xics, varen convèncer a una xica de la classe per a
aconseguir quedar amb Quique en la platja.
Quique, tot il•lusionat ell, va acceptar la”cita”, i quan estava amb la xica tot a gust, van aparèixer els xungos. La xica, que ja l’havien dut que anaven a vindre, li va dir a Quique: ho sent, perdònam, i se va anar correguent.
Quique va intentar fugir però li varen rodejar.
Els xungos varen començar a fer-li un cercle i varen començar a pegar-li fins que varen conseguir tombarle i li varen cobrir tot d’arena.
Quique va intentar suïcidar-se cortant-se les venes i els seus pares després de que Quique es va curar li varen preguntar per que l’havia fet i varen descobrir tota la història de com maltractaven al seu fill. Varen anar a parlar amb el director de l’institut i aquest va tirar als xics de l’institut i ja no l’acceptarien més a aquest col•legi

FIN

“Bulling”

Un dia en la escola una pandilla de amics començaren a fer bromes pesades a un xiquet anomenat Jaime que era un poc voluminós. Jaime no els feia cas, perquè ja estava acostumat desde l’altre curs a que li feren bromes respecte al seu pes. Però les bromes començaren a ser mes pesades perquè ja no sols l’insultaven si no començaren a utilitzar les mans per a pegar-li una bescollejada alguns que altres caponets pero Jaime igualment no lis feia cas pasava d’ells i no pedia ajuda a ningú. Una manyana quan tots els xiquets estaven en el pati jugant, jaime estava amb la consola apartat de tots els altres perquè no li agradava el jocs en el que se tinga que fer un esforç físic li agradava mes el jocs mes tranquils e individuals, la pandilla que sempre li feia bromes a Jaime sen van acostar on estava ell i li van quitar la consola i Jaime segui sin fer res. Al següent dia li van quitar un mp3 i li van pegra una punya al braç. Quan va arrivar a casa la mare de Jaime si va fixar que tenia un morat al braç i li va preguntar, Jaime li conta todo el que li avia pasat durant tot el curs i la mare va anar a parlar amb el director del col•legi i el director va expulsar a tots els que si van meter amb Jaime, però aixo no va ser la solució per a que para-se’n de assetjar-lo si no que la pandilla li pegava e l’insultava mes.

“Bulling” (Acosat)

El bulling tracta en maltractar a algú física o sicológicamente. Sempre hi-ha una persona que maltratada que quasi sempre va soles o es molt solitària o no te amics perquè a lo millor el discriminen tots per qualsevol cosa per exemple: perquè te les orelles més grans, o perquè esta gros, o per qualsevol altra xorrada.
El maltractador o els maltractadors sempre van a per aquest tipus de persones que solen ser o be dèbils o son dèbils perquè tenen por a dir les coses.
Perquè normalment lo de ser xivato no esta ben vist, be per vergonya a que et diguen que ers un gallina, o be perquè si et xives després sofrises les consecuencias.
Se et xives, els maltractadors tornen y encara et maltracten més encara com diguent “ tu t’has Xivat ara recibises més”.
Y quant més el maltracten per averse xivat mes por té. Fins que arrive el dia que eixa persona o be vatja a la policia i els denuncie o be es prenga el tema per el seu conter i pense alguna cosa per a poder fer-los a ells la vida impossible asta que els maltractadors es donen conter que ella no es la persona que han de maltractar, perquè eixa persona ia no els té por. Quasi sempre els espectadors o gent còmplice d’aquests actes, demostren covardia també, al saber el que esta passant i no dir res per si a eixa persona també el faran algo. O be en una baralla els espectadors sempre estan xillant y ficant el dit en la llagueta per a que es cabretje més y acaben matantse a punyades i patades en lloc de separar-los.

REDACCIÓ

“Bulling”2 ( acosador)

Els acosadors normalment van en cola es a dir el típic grup del institut conegut com “ els xungos”.
Sempre van caminant xungo, donanse bescollades entre ells o inclòs s’arriben a pegar de broma com si el que es veu diu pareix que estiguen entrenant.
Els acosadors es deuen de sentir mes guays perquè li peguen a algú i es com si el veren mes inferior que ells.
Sempre el veuen com el inferior com si es trenca el mòbil d’algú del grup i diuen “anem a llevar-lil a este” y pallissa.
Es sentisen poderosos al veure que poden pegar-li i no fatxa res, això es fa pensar que la persona assetjada els te por i això es apuja mes la moral i la manera de tractarlo pitjor.

Aquesta es la història de Pepet.
Pepet era un xiquet normal. De cabells negres i ulls verds. Tenia la pell molt clara, necessitava anar a la platja. Ell tenia la seua colla amb molts amics. Però de tots, a sols ú era el seu millor amic, Marçal. Marçal i ell eren inseparables, anaven a beure junts, a comprar-se roba junts, anaven al cine, a veure les carreres... Mai se separaven. Un dia Pepet es va anar a Alacant i va conèixer una xiqueta molt bonica. Tenia els cabells roigs, ulls blaus i era baixeta. A soles es portaven un any, ella tenia quinze. Des de eixe dia va eixir amb ella. I quan van fer un mes junts va portar-se-la a València per a que coneixera als seus amics. Elena es va integrar molt be en la colla, i Pepet estava molt content encara que veia a Marçal un poc distanciat d’ell. Els amics de Pepet van organitzar un botelló i ell no va beure perque tenia que portar després a Elena a casa. Mentre tots bebien, Pepet es va a anar a donar una volta. I a mig camí va veure a Marçal besant a Elena, la seua novia. Ell es va ferir molt, aleshores va agarra a Elena, i va començar a donar-li punyades a Marçal. Tot seguit es va anar a portar a Elena. Al dia següent va enviar un missatge als de la colla per a que l’ajudaren a pegar a Marçal. A la vesprada es van reunir tots i van pegar a Marçal i també començaren a insultar-lo i escopir-lo. I Pepet li va dir: “Com t’apropes a la colla, a mi, o a la meua novia, te matem”. A patir d’eixe dia Marçal no es va apropar a ningú, i en el institut el seguien insultant i li pegaven alguna punyada. Ell no li va contar a ningú i quan s’acabà el institut, ja que quedaven dos setmanes , es va canviar d’institut i mas es va saber res de Marçal.

Era un xiquet molt gross i molt lletg que tenía problemes amb la seua clase perque tots i totes ens metien amb ell perqué no parlaba bé sempre es feia de ventre d’amunt i sempre li deien coses que li feien pasar-ho mal li insultaben, li pegaren unes puñalades i le van dir que com es xivara algú el matarien. Als dies despres, ell va seguir com sempre, acojonat cuant entraba a clase sempre s’amagava al ricó amb una taula i una cadira per a qué no ens miraren ningú de la seua clase, cuant sempre escondía al bany del col.legi. Al arribar a la seua casa sempre li deia la seua mare, que tal el dia de hui al col.legi i ell diaa bé mare com sempre, en arribar son pare a casa s’adonaa que teniaa un morato al braç, i li va preguntar. Que t’ha passat al braç, i ell li deia que m’he donat amb el ricó de la meua clase. Aleshores al matí següent va arribar a clase i le seguien pegant i amenazar-ho, i cuant u de ells li va a pegar una profesora se va a donar que li estabalevantan el braç i aleshores ella va dir que esta passant açí, i el xiquet es va posar a plorar, fins que la mestra es va donar comte qui duia tot el cos ple de moratons i arañats, i es va posar la mestra amb el xiquet i li va contar tot el qui li estaba passant amb ells, i la mestra va cridar per telefon als seus pares, i aleshores els assetjadors foren expulsats del col.legi. I açi mai mes tornaren a fer-ho

Erase una vegada un xic de 14 anys que va anar a un nou institut per que sacaven de mudar. Va entrar a classe i justament la tocat la classe dels “xungos” . Va llegar tard a classe y cuan va sentar a la seua silla “PUM” es va apartar la silla i va caure al sol , tots els de la classe es van empesar a reirse del. Aisi van seguir fen putades duran tot curs asta la 3ª avaluació. El xic cansat de aguantar tot un dia va plantar cara al líder del grup dels “xungos”, el líder va pegarle un tortas en la cara i va caure al sol, el xic molt rabiós va devolver el golp van empesar a pegares i finalment va gana r el “xungo” però van ferse amics per plantar cara. El xic va acabar sent lo que tant odiava un “xungo”.

En l'institut Serpis hi habia una xica que es deia Thais que vestia "diferent", ella portava pantalons negres amb moltes cadenes, botes altes amb debilles, el seu cabell era morat i negre... Per aquestes coses els demés companys la menyspreaben, li deien coses com: "Morta!", "Rareta!!" i moltes més coses dolentes. Ella no ho podia suportar més, ja que sempre callava, però un dia es va cansar i quan la van insultar ella va contestar, Amparo , la xica que la va insultar es va sorprendre i es va alegrar... Ara ja tenia una "raó" per a tocar-la.
Al dia seguent, Thais va eixir a passetjar pel carrer tota sola i va veure que no molt lluny estaben els seus assetjadors i companys de classe, va pensar en donar mitja volta i evitar-los pero si feia això la veurien així que va decidir continuar el seu camí cap a ells. Els va passar i ningú li va dir res, pero la alegria de Thais no va durar molt, els seus assetjadors la perseguien i ella cada vegada tenia més i més por, va accelerar el pas i una de les assetjadores que es deia Amparo va dir: "Que no ens esperes, morta?".
Thais va sentir un fort calfred i automàticament va eixir corrent, pero no van tardar en agafar-la, dos dels xics la subjectaren i Amparo li va a començar a donar-li una pallissa mentres li deia: "Així aprendras a no contestarme, puta". Tot va començar a ennubolar-se per a Thais i sin adonarse, es va desmayar... Els assetjadors van fugir asustats.
Poc després es va despertat amb tota la cara plena de sang i ferides va a començar a plorar, preguntant-se que habia fet, però ella sabia que valia més que tot aixó i va començar a tomar medides, li ho va contar tot als seus pares, al director de l'institut i els assetjadors van ser expulsats i denunciats. Ella va seguir vestint igual que abans i es va fer mes fort, no va deixar que ningú més la maltracte ni humille.

Ara vaig a deixar una cançó que vaig vore fa uns dies i diu clarament un eixemple de acosso escolar:

http://www.youtube.com/watch?v=sQT8NdjDeMY

jajaja dejo esto ya que el comentario es muy largo :)

Pdta: la foto es muy buena.

El dimecres abans de les vacances de Falles , ens reunirem una part de l’equip de mediació (la resta estava d’exàmens)per comentar les propostes que ens suggeria la entrevista amb Federico Mayor Zaragoza. Crec que estem donat un pas important en aquest grup de persones que formem l’equip de mediació: estem començant a pensar en el que hi ha mes enllà del nostre Institut i que al mateix temps està relacionat en el que nosaltres passem dia a dia ací al Villena. Això és el que a mi em va semblar: Parlarem de les diferents maneres d’afrontar les injustícies i la violència seguint l’esquema que es veu en la pàgina seguen del notre Bloc (ací dalt)esquema al nostre Bloc i anaren veient exemples de com eixes diferents estratègies, maneres de pensar i d’actuar, estan presents en les diferents maneres d’afrontar els conflictes que podem presenciar a les nostres aules .
Al nostre Institut , igual que al nostre mon, hi ha diferents maneres d’entendre la pau i el camí per aconseguir-la: els qui apostem per la mediació, el diàleg i la negociació, formem part d’una corrent mundial de pensament i d’acció integrada per moltes persones que s’estenen per tot el mon.
Això em fa sentir el meu esforç i la meva veu diferent; em fa sentir que tot i ser una minoria, la nostra acció es part d’una acció de milers i pot ser milions de persones que ara mateix també estan intentant substituir la por i la violència , pel diàleg i la justícia en moltes altres parts del mon.
El dia 31 de març l'equip de mediació de l'IES Malilla ens convida a compartir dubtes i opinions al voltant aquest tema: Com eixamplar la CULTURA DE PAU al mon actual ? Què significa ser "peacebuilders"? És realista avui defensar que és possible resoldre els conflictes sense violència? ES REALISTA ESTENDRE AVUI UNA CULTURA DE PAU?