Els punys no parlen
La mediació a l'IES Isabel de Villena

Les actituds agressives, passives i assertives van acompanyades de sentiments i emocions durant, abans i després d’actuar d’aquesta manera.

Per exemple, el comportament passiu pot portar a sentir-se ferit, ansiós i potser enfadat després. Els altres, quan ens comportem així, poden sentir–se culpables, superiors, sentir pena, irritació, disgust... Pensem per exemple en com se sent la mare davant de Passiu: ella es preocupa, creu que al seu fill no li anirà bé si es comporta d’aquesta manera tan dependent. I per la seua banda, Agressiu no respecta el germà i quasi que el menysprea per la falta de decisió.

En les conductes agressives, les persones es podem sentir superiors i despectives i, en alguns casos, culpables després. Els altres poden sentir-se ferits, humiliats i tindre ganes de venjar-se.

En la conducta assertiva, els sentiments són de respecte en el moment d’actuar així i després; tot i que podem estar un poc temorosos de la resposta que la nostra assertivitat pot provocar en l’altra persona. Però com que som sincers i ens valorem i també respectem l’altre, en general els altres sentiran respecte i valoració per nosaltres quan ens comportem així.

Els tres estils personals també van acompanyats de conductes no verbals. Les conductes passives usen un to de veu baix i blanet, retrocedeixen quals se’ls fa una observació assertiva, es retorcen les mans, es cobreixen la boca amb la mà, el contacte ocular és evasiu, s’aferren a una altra persona, els muscles apareixen encongits i encorbats, els gestos són nerviosos i distrauen a l’oient...

Les conductes no verbals agressives poden ser: veu estrident, sarcàstica, condemnatòria, contacte ocular dominant, gestos paternalistes, acusatoris (per exemple assenyalant amb el dit)...

Les conductes assertives usen un to de veu apropiat a la situació, el contacte ocular és ferm, la parla fluïda, l’expressió clara, sense vacil·lacions... Les respostes són més ràpides, repliquen durant més temps, evidencien un afecte més pregon, accepten menys el que se’ls demana, mantenen una postura corporal relaxada, una expressió facial més variada, el cap es manté alt i orientat cap a l’interlocutor...

(Resum de la reunió de l'equip de mediació del dia 18 de febrer de 09)

Activitats sobre l'obra de teatre Els tres porquets:

    en valencià

    en castellà

 Què és ser assertiu, passiu i agressiu 

Una persona que es comporta de manera assertiva diu el que pensa sense imposar la seua opinió perquè estima la pau i en general intenta ser justa i equilibrada. La seua manera d’actuar pot ser confosa amb la d’una persona egoista i es pot arriscar a la crítica o a perdre una amistat per “excés” de sinceritat. És difícil ser assertiu amb persones estimades. Tampoc no és fàcil dir veritats perquè de vegades poden caure malament. En general, en la nostra societat no es valora molt l’assertivitat, entre d’altres raons perquè a algunes persones no els agrada massa que els facen crítiques, encara que aquestes siguen constructives.

Una persona que es comporta de manera passiva té un perfil molt divers. Pot ser una persona manipulable, poregosa, còmoda... De vegades es pot fer la víctima responsabilitzant els altres del que li passa, però sense passar a l’acció per a intentar resoldre els seus conflictes. És una persona que sacrifica les seues pròpies opinions, no les diu perquè té por a les conseqüències, tem que el grup no l’accepte o simplement no posseeix les habilitats personals suficients per a dir el que sent, pensa o desitja. També pot tindre l’autoestima baixa i pensar que els drets dels altres són més importants que els seus. De vegades la passivitat pot ser una màscara per a manipular, per a criticar per darrere el que no ens atrevim a dir a la cara. I hi ha també un tipus d’actuació passiva que és violenta: quan consentim una injustícia sense fer res o quan no actuem i sobrecarreguen una altra persona amb feina que ens correspon. Una persona passiva sovint acumula ràbia i odi.

Una persona que es comporta agressivament pot ser una líder dictatorial, que no pregunta als altres, sinó que mana. Sovint crea por i amenaça. La conducta agressiva genera més agressivitat. L’agressivitat està valorada socialment i sovint s’associa a tindre una personalitat forta, decidida i de lluita. En els esports, un joc agressiu és també una manera enèrgica d’actuar.

Generalment, tot i que les persones podem tindre una manera predominant d’actuar, solem actuar de manera agressiva, passiva o assertiva depenent dels contextos i del nostre humor. Hi ha espais o grups que faciliten la comunicació assertiva perquè són molt respectuosos amb la diversitat i amb la diferència, i n’hi ha d’altres on és preferible callar perquè ens podem arriscar a una crítica severa. Tots estem d’acord que els espais de diversitat farien que les persones se sentiren millor i pogueren ser assertives. A un espai còmode i respectuós podríem anomenar-lo espai assertiu o espai democràtic.

 Com ens sentim durant i després de les conductes 

Quan ens comportem de manera agressiva ens sentim poderosos, però també podem sentir-nos desesperats i fora de control. Després podem sentir-nos culpables per haver perdut el control, o frustrats si no hem aconseguit el que volíem.

Quan actuem de manera passiva podem sentir indiferència si el nostre objectiu és escaquejar-nos per comoditat; podem també sentir por a parlar o inseguretat. Després podem sentir ràbia cap a nosaltres, per no haver-nos atrevit a parlar, o ira cap a l’altra persona, perquè ens sentim humiliats i ofesos.

Quan actuem de manera assertiva ens sentim un poc malament perquè generalment tenim por de ferir o de les conseqüències de les nostres paraules en l’altre. Després ens sentim satisfets d’haver estat sincers.

Hi ha contextos on és complicat ser assertiu, per exemple en una classe i amb un professor autoritari que no vol negociar. També pot ser complicar amb la família, amb els pares, quan aquestos no s’avenen a negociar i imposen la seua autoritat. Tanmateix, convé que ens plantegem fins a quin punt estem en condicions d’exigir un tractament democràtic quan nosaltres podem estar exercint una violència passiva (no responsabilitzant-nos per exemple de les nostres tasques quotidianes).

Tots considerem interessant i necessari que s’instaure la cultura de la mediació també entre el professorat i l’alumnat. Tanmateix, de vegades l’alumnat fa més cas d’un professor autoritari que d’un democràtic. La reflexió d’aquestes maneres d’actuar és interessant i ens acostaria al funcionament democràtic del nostre entorn.

(Discussió de l'equip de mediació: 4 de febrer de 09)

Manifest de l'alumnat de l'IES Isabel de Villena

  És una vergonya que al s. XXI no es respecten els drets humans en molts llocs del món. Nosaltres som afortunats de gaudir d’eixos drets, de rebre una educació, de tindre una llar i de no haver de patir cap guerra, mentre que altres persones no tenen una vida digna.    

Actualment un dels conflictes més brutal és el de Gaza, on Israel té impunitat per matar el poble palestí sense que la comunitat internacional actue. Els països democràtics no estan fent res per protegir els que pateixen.    

Què podem fer nosaltres, alumnes d’un institut de València? Potser no tenim força i la nostra veu només arribarà als que estem ací, però no podem callar. Tothom, però sobretot els joves, hem d’actuar i hem de pressionar els nostres governs perquè ajuden i facen alguna cosa per protegir els drets dels països que no els tenen. Hem d’exigir-los que aïllen els que no respecten els drets humans i que no quede impune cap crim.    

I nosaltres hem de recordar-nos que som persones, que som humans i que deixem de ser-ho quan consentim o callem la injustícia.

Primero apresaron a los comunistas,

y no dije nada porque yo no era comunista.

Luego se llevaron a los judíos,

y no dije nada porque yo no era judío.

Luego vinieron a por los obreros,

y no dije nada porque no era ni obrero ni sindicalista.

Luego se metieron con los católicos,

y no dije nada porque yo era protestante.

Y cuando finalmente vinieron a por mí,

no quedaba nadie para protestar.

(Autoria discutida: Martin Niemüller/Bertolt Brecht)

Mira aquest vídeo (punxant ací)! No té desperdici...

La lletra (està la traducció) tampoc: http://www.letras4u.com/avril_lavigne/girlfriend.htm

T'animes a comentar-la?

Ai, que bé va estar l'obra!!!
En el Benlliure, a l'hora de representar-la, tots estàvem molts nerviosos (per exemple jo, que feia d'arbre i ajudava a muntar el decorat, estava preocupat per si ens equivocàvem); però al final va eixir molt bé i els actors estigueren genials!
L'experiència en l'encontre de mediadors em va agradar molt, les activitats de benvinguda i d'acomiadament eren molt divertides!!! i els responsables de les activitats intentaven llevar-nos la vergonya (personalment no ho aconseguiren, jajaja).

Un beset a totes i a tots!!!!
Bones festes!!!!!

Miquel Tabuenca.

El grup de mediació del nostre institut va participar amb Els tres porquets a l'encontre de mediació que va tindre lloc a l'IES Benlliure el 18 de desembre de 2008.

Tot el món ens va felicitar i ens preguntaven, a més, quants mesos feia que hi treballaven. La realitat és que hem aconseguit aquest projecte en només tres setmanes i des d'ací volem felicitar i donar les gràcies a les persones que hi han col·laborat: a l'equip de mediació, tant als mediadors d'enguany com als d'anys anteriors; a l'equip directiu; a l'alumat que sense estar en el grup ens ha tirat una i dues manetes; a Antònia, per les seues encertades aportacions escèniques; als conserges, sempre a punt per facilitar-nos tot el material que necessitàvem; a les netejadores, per la paciència i pel treball extra que els hem donat... A tot el món que amb el seu entusiasme i ganes ha fet possible que tot eixira rodat!!