Els punys no parlen
La mediació a l'IES Isabel de Villena

ENGANTXA'T, és una campanya de sensibilització sobre la convivència en la zona de Malilla, impulsada des de l'Institut del propi barri. Aquest any se celebra la quarta edició de la campanya i  estos són alguns dels  trets que defineixen la iniciativa:   

• És i vol ser una iniciativa de molts, no sols dels agents educatius formals, dels mestres i professorat; per això participen en l'organització un ample ventall de grups i entitats (mestres, alumnes, famílies, associació de veïns, societat musical, agents socioeducatius, entitats no governamentals implicades en tasques educatives al centre, la biblioteca del barri, entitats esportives i el CEFIRE de València).                                               
• Té un clar objectiu de visibilitzar que allò més comú i habitual als centres educatius públics és la convivència adequada entre tots els membres de la comunitat educativa, i no els continus senyals d'alarma que van apareixent en els mitjans de comunicació generalistes, tot i que trobem dificultats i entrebancs en el treball diari, els quals anem afrontant des de la reflexió i la participació dels diferents agents implicats.      
• Pretén obrir el centre educatiu a un ventall molt ample d'activitats educatives, culturals i esportives en horaris escolars i extraescolars.

Aquest any, el CEFIRE ha volgut fer un pas més amb dues noves iniciatives: per una banda, organitzar unes Jornades sobre bones pràctiques educatives en convivència que tindran lloc en la Universitat, en la qual participaran centres de distints llocs de l'estat espanyol i que seran clausurades per D. Federico Mayor i, per altra, convocar una Trobada d'alumnes i professorat implicat en equips de mediació.

OBJECTIU DE LA TROBADA

L'objectiu d'aquesta trobada és que l'alumnat que participa en mediació escolar en els Instituts de la Província puga tindre un encontre amb una persona de la rellevància a nivell internacional de D. Federico Mayor Zaragoza, Ex Director General de la UNESCO. A més, volem que ells i elles se senten protagonistes de la trobada, i que tinguen una participació activa, que puguen aportar inquietuds, reflexions i opinions. A tal efecte, hem pensat que més que una conferència per part del convidat, siguen els alumnes els que plantegen preguntes, que ells hauran treballat, previament, al seu centre.            

CONTINGUT

Com que aquest any celebrem el 60 aniversari de la Declaració Universal del Drets Humans, pensem que aquest document, que aspira a ser una proposta d'ètica universal en un món globalitzat, podria ser treballat amb l'alumnat  en cada centre.

1. El camí de la força coercitiva.

          Avantatges. Un tercer amb major força para la violència directa.

          Limitacions. És un pau imposada i a curt termini. No treballa les arrels del problema.

2. El camí de la força de les lleis

          Avantatges. Pot previndre els conflictes. Es solucionen amb la intervenció d’un tercer imparcial.

          Limitacions.  Les solucions són guanyar-perdre.

3. El camí de la transformació del conflicte

     3.1. No-violència, la força de l'opinió pública

          Avantatges. Pretén la pau duradora.

          Limitacions. No funciona sempre a curt termini. Tampoc quan l’altre és inhumà. 

     3.2. Mediació i acords, la força de la comunicació

          Avantatges. Les dues parts guanyen.

          Limitacions. No tracta els aspectes subaquàtics del conflicte. 

     3.3. Prevenció i transformació del conflicte, la força dels canvis socials.

          Avantatges. Busca la pau intrapersonal, estructural i cultural. Solució a llarg termini.

          Limitacions. No dóna resultats immediats ni fàcils d’avaluar. Convida a una transformació personal que no sempre es vol mamprendre.

Sergi Farré, Gestión de conflictos: taller de mediación 

imatge

/blogs4/elspunysnoparlen/files/enganxat_09.ppt

Sucede que andamos distraídos, ocupados en exceso en cosas urgentes y secundarias, y preocupados por noticias que, con frecuencia progresiva, proporcionan una visión incompleta y altisonante, cuando no sesgada, de la realidad.  El resultado neto es que somos receptores, espectadores pasivos, resignados a ver “qué pasa”, “qué hacen”...  Ante la confusión conceptual actual, en un mundo que sufre las consecuencias de que se hayan sustituido los valores universales por las leyes de mercado y en el que las asimetrías de todo orden no cesan de incrementarse, es apremiante que, pacíficamente, se produzca un gran clamor popular que, por su extensión y firmeza, logre corregir las tendencias presentes que representan unos horizontes tan sombríos para las generaciones futuras, nuestro compromiso supremo.

Federico Mayor Zaragoza

"Delito de silencio"

Fundación Cultura de Paz

Entrevistes A Mayor Zaragoza: ATTAC Murcia       Alter Economia

El nostre equip de mediació està preparant-se per a la visita de Federico Mayor Zaragoza a l'institut de Malilla.

Ací hi ha el programa Enganxa't: /blogs4/elspunysnoparlen/files/enganxat_09.ppt

Les actituds agressives, passives i assertives van acompanyades de sentiments i emocions durant, abans i després d’actuar d’aquesta manera.

Per exemple, el comportament passiu pot portar a sentir-se ferit, ansiós i potser enfadat després. Els altres, quan ens comportem així, poden sentir–se culpables, superiors, sentir pena, irritació, disgust... Pensem per exemple en com se sent la mare davant de Passiu: ella es preocupa, creu que al seu fill no li anirà bé si es comporta d’aquesta manera tan dependent. I per la seua banda, Agressiu no respecta el germà i quasi que el menysprea per la falta de decisió.

En les conductes agressives, les persones es podem sentir superiors i despectives i, en alguns casos, culpables després. Els altres poden sentir-se ferits, humiliats i tindre ganes de venjar-se.

En la conducta assertiva, els sentiments són de respecte en el moment d’actuar així i després; tot i que podem estar un poc temorosos de la resposta que la nostra assertivitat pot provocar en l’altra persona. Però com que som sincers i ens valorem i també respectem l’altre, en general els altres sentiran respecte i valoració per nosaltres quan ens comportem així.

Els tres estils personals també van acompanyats de conductes no verbals. Les conductes passives usen un to de veu baix i blanet, retrocedeixen quals se’ls fa una observació assertiva, es retorcen les mans, es cobreixen la boca amb la mà, el contacte ocular és evasiu, s’aferren a una altra persona, els muscles apareixen encongits i encorbats, els gestos són nerviosos i distrauen a l’oient...

Les conductes no verbals agressives poden ser: veu estrident, sarcàstica, condemnatòria, contacte ocular dominant, gestos paternalistes, acusatoris (per exemple assenyalant amb el dit)...

Les conductes assertives usen un to de veu apropiat a la situació, el contacte ocular és ferm, la parla fluïda, l’expressió clara, sense vacil·lacions... Les respostes són més ràpides, repliquen durant més temps, evidencien un afecte més pregon, accepten menys el que se’ls demana, mantenen una postura corporal relaxada, una expressió facial més variada, el cap es manté alt i orientat cap a l’interlocutor...

(Resum de la reunió de l'equip de mediació del dia 18 de febrer de 09)

Activitats sobre l'obra de teatre Els tres porquets:

    en valencià

    en castellà