Els punys no parlen
La mediació a l'IES Isabel de Villena

Aquest dimecres hem estat parlant d’un tipus de violència que de vegades no es veu però que fa mal: es tracta de LA VIOLÈNCIA CULTURAL i ESTRUCTURAL que es descarrega contra les persones o grups de persones que fan coses que la societat tradicionalment ha marginat: per exemple dones,  homosexuals, negres, indis han patit el sexisme i el racisme per tindre unes característiques que els homes blancs han dit que eren inferiors.

 Exercim eixa violència quan actuem amb PREJUDICIS que ens porten a actuar sense pensar i a considerar normal o bo el que la majoria diu sense parar-nos a pensar si és just o no. Així, entenem que és propi dels xics ser valents, no tindre por, no plorar, ser ambiciosos... mentres que per a les xiques veiem més normal ser dòcils, deixar-se perdre, plorar i manifestar els sentiments, no ser ambicioses, no ser valentes o tindre por, per exemple. Des que naixem ens compren roba de color rosa o blau per a diferenciar-nos i acostumar-nos a pensar que les xiques i els xics han d'actuar de forma diferent: això és SEXISME, i és violència perquè ens obliga a comportar-nos segons uns models que no ens donen l’oportunitat de triar i de discutir.

AL NOSTRE INSTITUT i al nostre voltant hem trobat moltes situacions en les qual prins,cipalment ELS XICS,  acaben amb baralles, agressions o insults perquè han de demostrar davant els altres xics que són més mascles que els altres, perquè els fa vergonya parlar dels seus sentiments, manifestar les seues debilitats o demanar ajuda i tenen por que es pensen que són homosexuals. No estè ben vist que un xic critique la conducta violenta dels altres xics i per això molts CALLEN mentres veuen que els seus col·legues estan insultant o xulejant a altres xiques o xics de la classe. No s’atreveixen a dir que no els sembla bé per si els comencen a insultar a ells com a covards, poc homes o “nenazas”.

A les classes d’educació física els xics no s’atreveixen a jugar amb les cordes (per exemple) en compte d'amb el baló, encara que els agraden més les cordes, perquè a això juguen les xiques. Igualment està mal vist que una xica preferisca els jocs que normalment són dels xics. I es senyala i es malparla del que s’atreveix a canviar. Això és SEXIME i és VIOLÈNCIA masclista.

LES XIQUES  també actúen de forma sexista quan insulten altres xiques o xics perquè tenen formes de parlar o d'actuar diferents, quan accepten que un xic els mane el que han de fer perquè estan eixint amb ell i no volen que s’enfade. Accepten el MASCLISME, quan accepten que ell els parle fort o no les deixe anar amb altres xics o amb les amigues que a ell no li agraden. Això és VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Molts conflcites entre xiques de l’institut es deuen a xafardejos que es diuen a l'esquena d'una xica que ha eixit amb diversos xics. Si és un xic el que canvia de xica, no es parla malament. Això és VIOLÈNCIA, i eixes xafarderies les fan els xics i les xiques.

Els CERCLES DE CONVIVENCIA  volem actuar i frenar aquest injustícies.

QUÈ PODEM FER?

1-Acostar-nos, acompanyar i recolzar la persona que ha estat víctima de xafarderies, insults o altres formes de violència sexista.

2.- Dir als agressors que no estem d’acord amb els seus actes i que no tenen dret a fer-los.

3- Demanar a les persones de la classe que miren i no fan res que no es queden parades i que critiquen els insults o les agressions, i dir-los que no són bromes si fan mal a algú .

4- Si continuen produint-se aquestes agressions en forma de “bromes” que fan mal a alguna persona de la classe, comunicar-ho a les professores o professors de l’equip de mediació, a la comissió de convivència del Consell Escolar o a l’equip de direcció del centre perquè tallen les agressions immediatament.

5-Fer alguna activitat que fomente el debat i la reflexió en les classes sobre aquestes idees, el sexisme, el masclisme, l'homofòbia com a formes de violència que exercim sense adonar-nos-en.

Fer veure els  PREJUDICIS  que apareixen en les nostres aules o al nostre pati i que  fan mal.

Aquestes idees les hem tret en un rogle format per les següents persones, Estela Benitez Romero, Gabriela Guanín, Amanda Ryckaert, Sergio Suarez, Inma Navarro, Carla Perez,  Mireia martín, Victor Navarro, Nuria Forner, Daniel Astasio, Alfonso de la Cruz, Carmen Mª Fernández, Daniel Latorre, Paula Sarás, Carlos Ignacio Bufoni, Samanta Carrasco, Diuver Bernal, Alba Palacios, Mayra Velez, Paula Torres, i han fet de secretàries: MIREIA MARTÍ, MARÍA RODELGO i MARÍA DASÍ.

  Esperem els vostres comentaris.

Reflexió sobre la violència en els centres educatius i sobre la coeducació com a proposta educativa. Conté unes poquestes activitats al final. 

Picant a la imatge es pot descarregar el pdf.

Ací hi ha la proposta didàctica per a la sessió del curs La mar de solucions!

lamar_sessio6.doc

Ací podeu trobar les preguntes que debatírem en grups al taller La mar de paraules! del dimecres 20 de gener del 2010: lamar_sessio5_ben_x2.doc

Com que les del final no ens va donar temps de parlar-les, podeu fer-ho ara afegint comentaris.

Mes de tres-cents estudiants de diferents Instituts de Valencia ens reunirem per compartir experiències en la VI trobada d’alumnes mediadors, que va celebrar a l’IES Benlliure el dia 21 de desembre. L’IES Isabel de Villena va estar representat per 13 estudiants i 2 professores .

Quan arribarem a l’IES Benlliure l’entrada estava plena de xics i xiques molts dels quals portaven samarretes amb slogans de mediació i el nom del seu institut, altres feien jocs per mig dels quals coneixíem gent d’altres centres, ens relacionaven i anavem perdent la vergonya (si es que en teniem ) , i ens anavem sentint part del gran grup que allí estava.

Entrarem a una sala d’actes que era grandíssima i estava “a tope” de gent.

Un grup d’alumnes de l’IES Campanar ens passaren unes escenes de Física o Química en les que es veia com anava creixent un mal rotllo amb agressivitat entre dos estudiants a causa del prejudicis i agressivita d’un d’ells. Els medciadors de IES Campanar havien passat eixe trocet de vídeo i unes preguntes per totes les classes i havien arreplegat els resultats per mostrar el que pensava la gent de les seves classes sobre eixe tipus de conflictes i si es veia mes intel·ligent  la possibilitat d’ usar la mediació i el diàleg en compte de la violència . També tenia interès perquè  eixa activitat feia pensar en les nostres opinions sobre les drogues , la homosexualitat o l’agressivitat en la concepció de la masculinitat .

Un grup del IES Jordi de San Jordi havien fet un vídeo que mostrava la història d’un xic que viu en un barri modern i una casa molt còmoda  i es passa els dies jugant a maquinetes a soles en el seu quarto,i  acaba rebent ajuda d’un grup de joves immigrants que quan els veia pel carrer li feien mala impressió i  mai haguera pensat que podrien ser els seus amics .

Desprès del descans per esmorzar es va fer el Mur de la Solidaritat format per cartolines que havien portat els equips de cada centre amb les seves frases i que s’anaven pegant unes al costat de les altres composant un mosaic d’idees de la agent de cada centre .

L’equip de l’IES Pesset va organitzar un CINEFÒRUM amb un trocet de la peli BEN-X que va ser molt impactant. Per equips de 10 persones mesclades de diversos instituts anavem comentant les preguntes que ens passaren i traient la opinió del grup que després , en uns temes es passava per escrit i l’equip organitzador anava passant-les a l’ordinador i fent aparèixer en una gran pantalla el resum de els respostes i opinions de tots els grups; En la darrera qüestió calia resumir l’opinió del grup en una o dues frases que un portaveu deia en veu alta dalt de l’escenari Hi havia uns 30 grups  i va ser impactant sentir els 30 alumnes-portanveus dir la seva frase un darrere de l’altre. Va ser una mostra de com es pot arreplegar l’opinió d’un grup gran -mes de 300 persones¡- en no massa temps . Vos atreviríeu a organitzar una cinefòrum així al Villena per un dia d’activitats culturals ? El dia de la Pau per exemple?

Al final va actuar un grup de Break Dance de l’ES Jordi de Sant Jordi que ballant mostraven  una situació d’agressivitat que es convertia en una situació de diàleg.  Eren 4 xics que ballaven superbè  i que sens dir una paraula, sols amb música i dansa,explicaven clarament  el que és la mediació. Que vos sembla si els demanem que vinguen un dia a fer l’espectacle a l’ Isabel de Villena?

Abans d’eixir de la sala d’actes un grup de xics i xiques amb cartolines grans oferien abraçades gratis.

Vos heu fet alguna vegada una FOTO AMB 350 PERSONES mes? Nosaltres si , i a mes a mes estava plovent. Aci baix està  la foto i en el cantonet de la dreta estem dels de la Malva-rosa. Ens trobeu?

Esgotats i contents agafarem el Tranvia a  la Malva-rosa parlant del que podríem fer nostres també al nostre institut: fer un vídeo, inventar una cançó, fer una coreografia de la mediació, fer debats , fer cineforums, fer una samarreta de mediació del Villena, fer jocs participatius... Ens haviem sentit units a persones que no coneixíem quasi, ens ho havíem passat be i havíem arreplegat idees i il·lusions.

Obra dirigida por Rosario Ortega, recoge los aspectos psicosociales del maltrato y las estrategias de intervención entre iguales y desde la propia formación del profesorado y de la familia. Editada por la Junta de Andalucía.

Sessió 4. 16 de desembre de 09 (en word: lamar_sessio4.doc)

Lucio, César i Anselmo ens han ensenyat a usar els missatges en primera persona o missatges jo. Aquestos poden ser utilitzats per les persones implicades i per les mediadores o ajudantes en el conflicte.

El seu objectiu és que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions. La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya... que de vegades sentim en un conflicte són emocions legítimes, però no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa, sense fer-nos càrrec del nostre problema.

Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan.

Les titelles ens han explicat la fórmula d’aquesta manera:

Quan       Nom      Jo em vaig sentir      Necessite o vull 

En realitat, podem dir que els missatges jo ens donen aquesta informació:

Quina situació ens afecta (Quan i Nom)

Quins sentiments ens provoca aquesta situació.

Per què ens afecta d'aquesta manera (si ho sabem).

El que necessitem o volem.

Exemple: “Quan arribe a classe i veig que heu tirat un munt de papers per terra (situació), em sent malament (sentiment), perquè ja acordàrem que una de les normes de la classe era mantindre-la neta i ordenada entre tots (raó). M’importa molt que complim aquesta norma (necessitat)”.

Els missatges jo semblen fàcils d’usar però en realitat són molt complicats perquè ens despullen davant de les altres persones, ja que parlem de com ens sentim i del que volem, i d’alguna manera, ens confessem vulnerables.  

Aquesta és una dificultat que hem de tindre en compte com a ajudants i com a mediadors i per això hem d’intentar que les persones en conflicte les utilitzen quan ja hi ha un cert grau de confiança. També podem usar-les nosaltres quan reformulem el que diuen, i així els ensenyem a fer-ho.

Exemple: (En el cas de Lola quan ella diu “un día me humillaron mucho”) “Si hem entés bé, Lola, et vares sentir humiliada quan aquelles xiques de classe es van ficar amb tu, i el que voldries és que deixaren de fer-ho”

També podem convidar les persones en conflicte a usar el llenguatge jo explicant que això facilitarà la resolució del conflicte.

Sessions 1 i 2 del curs La mar de solucions!

lamar_sessio1.doc

lamar_sessio2.doc